HISTÒRIA BALL DE DIABLES

Les primeres referències que tenim constància a Vilanova i la Geltrú de diables daten de l’any 1710, on consta a l’efecte en la documentació de l’Obra de l’esmentat any, el pagament de 14 sous per 4 coets per la Mulassa y una grossa de xiquets per los diablots. Un grup de quatre o cinc diables, nomenats indistintament, Diablots, Diablons o Minyons acompanyaven a la Mulassa primitava,  un animal ferotge i ofensiu que anava encapçalant la processó llençant foc pels queixals. Aquests Diablots portaven la mateixa indumentària que els indivisdus del ball de diables dels nostres dies, portaven una mena de forques, a l’extrem de les quals col·locaven les carretilles que, un cop enceses, esporuguien i feien corre a la gent.

 Dibuix de la primitiva Mulassa vilanovina.

Sembla ser que aquests quatre diablots van acompanyar a la Mulassa fins l’any 1831. Dues anotacions recalquen la composició de la plantilla d’entremesos parroquials: els Gegants Grans, els Gegantons, la Mulassa Vella amb els seus quatre Diables, la Mulassa Nova i el Drac. Al 17 de gener de 1831, va lliurar-se 1 lliura 17 sous 6 diners “als de la mulassa vella, diablots, gegants grosos, drach y mulassa nova” i 1 lliura 1 sou 9 diners “als dels gegantons”. Del mateix any són també els mots següents. Al 4 de juny 1831 van comptabilitzar-se 2 lliures 8 sous 9 diners “als dels gegantons, gegans grossos, mulassas y diablots”. I al 5 d’agost de 1831, 2 lliures 16 sous 3 diners “als dels gegantons, molassas, diablots y gegants grossos”.


La primera ocasió en què apareixen els diables com a estructura de ball de diables la trobem per la Festa Major de Sant Antoni Abat de 1832.

Antic vestit de diable de vilanova.

A finals del segle XIX el Ball de Diables va deixar de sortir a conseqüencia de l’onada de decadència que van patir tots els balls vilanovins.

No es fins el 5 d’agost de 1947 quan un grup d’amics i socis del Foment Vilanoví decideixen recuperar el Ball de Diables i la Mulassa, aquesta última despareguda al principi d’esclatar la Guerra Civil. Es van confeccionar vestits nous, pintats per l’artista vilanoví Enric Cristòfol Ricart.  També es va intentar recuperar el ball parlat però això no va ser posible, tan sols se’n van trobar alguns versos, tots de caire satíric, en un document en molt mal estat. Josep Ramos i Roig, un vilanoví, únic supervivent del ball de diables de temps d’ençà, va intentar fer memòria per recuperar algun vers però tots d’esdeveniments del passat pujades de to. El final es va decidir fer una representació centrada bàsicament en aspectes de temàtica satírica que, any rere any, es van renovant explicant anècdotes i aconteixements de la vila.

Presentació del Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú al Ajuntament, 1947.

Representació del ball parlat a la Plaça de la Vila, 1947

A la dècada dels seixanta, el ball de diables, com altres balls de la ciutat, va entrar en decadència i durant uns anys van deixar de sortir, i no és fins el 1972 quan un altre grup de joves del Foment tornen a recuperar el ball.

Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú a la cercavila de l’Espigol de la Geltrú, 1972.

Els vestits del balls de diables estan molt malmesos a causa del pas del temps i es quan es decideixen preservar pel seu valor artístic i confeccionar uns de nous. Aquesta tasca li és encarregada a Armand Cardona Torrandell. Estrenats al 1980.

Estrena dels vestits d’Armand CArdona Torrandell, 1980.

El 1981 el Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú va participar a la 1a Trobada de Diables, celebrada el 24 de juny a l’Arboç, coincidint amb la diada festiva i reinvindicativa de sant Joan, el solstici d’estiu i l’anomenada “Festa Nacional dels Països Catalans”. Cal dir que com antecedent ja va haver una concentració  de diables el 31 d’agost de 1976, en el marc de la Festa Major de Vilafranca del Penedès, on hi van participar els pocs balls de diables existents aleshores que es trobaven dins l’àrea territorial de les comarques del Penedès i del Garraf: l’Arboç, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Ribes, Sant Quintí de Mediona i Vilafranca. La trobada de 1981 va comptar, a part del ball de diables de Vilanova i la Geltrú, amb la presència de 16 colles i balls de diables que van ser els següents: l’Arboç, Moja, Spantus dels Monjos, el Pla del Penedès, Puigdàlber, Sant Sadurní d’Anoia, Sant Quintí de Mediona, Vila-rodona, el Vendrell, Sant Pere de Ribes, Sitges (3 colles), Reus i el Clot (de Barcelona).

El Ball de Diables a la 1a Trobada de Diables a l’Arboç, 1981.

Bibliografia:

Albert Ferrer, Antoni Anguera: Llibre dels Gegants i demés entremessos populars de Vilanova i la Geltrú.

Ramon Vallverdú i Albornà: Foc en Dansa

Heribert Massana: la primera trobada de diables de Catalunya.

Publicat a http://plouifasol.esblogs.net/ el 6 de maig de 2010