ACTES TRADICIONALS
ARRIVO
La primera referència documentada de la presència de diables en un Arrivo a Vilanova la trobem l’any 1851, en una gasetilla que descriu l’arribada de Carnestoltes amb un seguici format per màscares amb haches, un acompanyament lluït, el ball de diables amb foc i la música corresponent. Aquest testimoni confirma que, ja al segle XIX, els diables formaven part destacada de la celebració.
Al llarg de la segona meitat del segle XIX, la presència de diables en els Arrivos és constant, tal com recullen diverses cròniques de premsa. L’última referència abans de la desaparició temporal del Ball data de 1906, quan es descriu una “multitud de diablos vomitando contínua lluvia de fuego”.
El 6 de febrer de 1948, només sis mesos després de la seva recuperació, el Ball de Diables torna a aparèixer en un Arrivo de S.M. Carnestoltes, juntament amb la Mulassa i en motiu de la presentació del nou Drac de Vilanova i la Geltrú.
Des de 1978 i fins a 2020, el Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú va encapçalar la comitiva de Carnestoltes cada divendres d’Arrivo, convertint-se en un dels elements més reconeixibles i esperats de l’acte.
Durant la pandèmia es va recuperar el model històric del segle XIX, amb un nou format de diables que precedeix el sermó. Aquest nou acte va sortir al carrer per primer cop l’any 2022, recuperant així una manera antiga i documentada de participar en l’Arrivo.
PROCESSÓ DE SANT PERE PESCADOR
La Processó Marinera en honor a Sant Pere Pescador és un dels actes principals de la Setmana del Mar, celebrada al Barri de Mar de Vilanova i la Geltrú. Es tracta d’una processó que va des de l’Església de Mar fins al port, acompanyada pels diferents entremesos i balls populars de la ciutat i que, tradicionalment, és encapçalada pel Ball de Diables.
Un cop al port, la imatge del Sant es trasllada a una embarcació, des d’on s’inicia la processó marítima, acompanyada per diverses barques empavesades i guarnides que fan un petit recorregut pel port de Vilanova i la Geltrú. Des de l’embarcació on viatja Sant Pere té lloc la benedicció d’embarcacions i arts de pesca, un costum documentat des del segle XVIII.
En acabar la processó marítima, s’inicia la cercavila de retorn cap a l’església, mantenint la mateixa estructura que a l’anada. Quan Sant Pere entra de nou al temple, els balls i entremesos realitzen una exhibició conjunta.
En els darrers anys, el format ha experimentat un canvi: ja no es fa l’anada al port amb tots els balls i entremesos. En el seu lloc, es realitza una ballada conjunta quan el Sant arriba al port, mentre que la resta de l’acte manté el model tradicional.
FESTA MAJOR DE VILANOVA I LA GELTRÚ
CORREFOC I SOSTRE DE DOC
El Correfoc de Vilanova i la Geltrú és un acte introduït pel Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú a la Festa Major. El 1 d’agost de 1992 va sortir el primer Correfoc de la ciutat, amb la participació del Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú, el Ball de Diables de Tarragona, el Ball de Diables de l’Arboç, el Drac de Vilanova i el Drac de la Geltrú.
El recorregut està concebut per maximitzar l’espectacle: carrers estrets, on els participants viuen la intensitat del foc, carrers amples, on els espectadors poden gaudir del Correfoc amb comoditat, i places, on les colles es poden lluir amb enceses més àmplies i visuals.
Un dels moments més emocionants arriba al final, a la Plaça de la Vila, quan diables i públic ballen junts sota el Sostre de Foc, que marca el clímax i la cloenda de l’acte.
El Sostre de Foc va ser introduït l’any 1994 de la mà d’Xavier Pujadas, i des d’aleshores s’ha convertit en un dels elements més emblemàtics i esperats de la Festa Major.
CERCAVILA LLIURE I CERCAVILA DE VIGÍLIA - 4 D'AGOST
El 4 d’agost al matí, després del Convit a la Festa, es llencen els dotze morterets que marquen el tret d’inici oficial de la Festa Major de Vilanova i la Geltrú. Tot seguit comença la Cercavila Lliure, en què els entremesos i balls populars s’escampen per tota la ciutat, fent ballades davant de diversos establiments que els ofereixen menjar i beguda en senyal de celebració.
FESTA MAJOR - MARE DE DÉU DE LES NEUS - 5 D'AGOST
Després de les matinades, que finalitzen a la Plaça de la Vila, s’inicia la Cercavila d’Anada a Ofici, en què els diferents entremesos i balls populars, precedits pel Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú, acompanyen les autoritats fins a l’Església de Sant Antoni Abat.
Un cop celebrat l’Ofici Solemne de Festa Major en honor a la Mare de Déu de les Neus, les autoritats tornen a l’Ajuntament en la Cercavila de Sortida d’Ofici, novament acompanyades per tots els balls i entremesos.
A mitja tarda comença l’Exhibició de Balls Populars, un dels moments més esperats del dia. El Ball de Diables, any rere any, puja a l’empostissat per interpretar el seu Ball Parlat i recitar els Versots, una representació simbòlica de la lluita entre el bé i el mal, on l’Arcàngel torna a vèncer i envia els diables de retorn a l’infern.
Cap a les nou del vespre comença la Cercavila del Vot del Poble, oberta novament pel Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú. En finalitzar, té lloc la renovació del Vot del Poble a la Plaça de les Neus.
Una ballada conjunta i un petit castell de focs posen punt final a aquest gran dia de la Festa Major vilanovina.
CERCAVILA DE L'ESPÍGOL - 15 D'AGOST
La primera presència documentada del Ball de Diables a la Festa Major de la Geltrú data de 1852, durant la vigília de Santa Maria, quan la premsa recull: “Repique de campanas, truenos al mediodia. Por la tarde salieron diables, bastons, malcasats.”
A partir d’aquí, la participació dels diables queda registrada també els anys 1859, 1862, 1866, 1867 i 1893, fet que confirma una presència continuada al llarg del segle XIX.
Després d’un llarg període sense referències, l’any 1955 la premsa torna a mencionar el Ball de Diables a la sortida d’ofici, indicant que la tradició es mantenia viva.
El 15 d’agost de 1972, any de la segona recuperació del Ball de Diables, la colla torna a sortir a la cercavila de la Festa Major de la Geltrú. Des d’aquell any, el Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú ha participat ininterrompudament en la cercavila del 15 d’agost, només interromput pels dos anys de pandèmia.
Avui dia, la seva presència continua sent un dels elements més emblemàtics i esperats de la Festa Major de la Geltrú.