ESTRUCTURA ACTUAL

PERSONATGES

 

LLUCIFER

Dins de l’estructura del ball és un dels personatges principals i característics, cabdill dels Diables i per tant el més malèvol. Sempre ha existit i és un element de referència per la seva vistositat i espectacularitat. Porta un vestit notablement diferent a la resta. Destaquem:

  • El seu ceptrot, element des d’on s’encenen tot tipus de pirotècnia pròpia dels diables. El seu diseny permet encendre molta més pirotèncnia a l’hora que un diable normal.

  • És la figura principal en els versots o parlaments, personatge conductor que introdueix la resta de diables.

 

DIABLESSA

També és un dels personatges principals i significatius dins dels balls de diables. Del sexe fenení i únic dins la colla, personatge groller, luxuriós i exposat a la mala vida. Destaquem:

  • Al llarg de la nostra història aquesta personatge ha estat portat per un home. En la diablessa és on destaca més el tó satíric d’aquest entremés.

  • El seu ceptrot és una mica més petit que el del Llucifer.

TABLERS

Són els diables responsables de la part rítmica i instrumental del ball. Vesteixen com la resta de diables i no llencen foc. Destaquem:

  • El nostre toc de tabal ha estat adaptat en altres balls de diables d’arreu de Catalunya.

  • En la representació del ball parlat aquest personatges són muts ( no pronuncien versot). (Tret d’alguna escepció)

 

ENCENEDOR

Diable responsables d’encendre la pirotècnia en les actuacios. És el màxim responsables de la seguretat i ritme de foc en l’actuació. Destaquem els diferents tipus d’enceses:

  • Carretillades: encesa de tots els diables al mateix temps

  • Sentada: encesa de tots els diables aseguts

  • Enceses de Llucifer i Diablessa

 

DIABLES

Són els personatges majoritaris dins del ball. Tradicionalment són subordinats del seu cabdill Llucifer i representen el mal. El seu complement és una maça des d’on s’encén la pirotècnia. Destaquem:

  • La manera de saltar caracteristica del Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú. També adoptat per altres colles de diables.

ARCÀNGEL

Personatge únic dins de l’estructura del ball, representa el bé que lluita contra el mal, adoptant la forma de l’Arcàngel Sant Miquel. Aquest element només apareix en cercaviles protocol’aries i en la represenstació del versots. Destaquem:

  • Figura que llueix vetsit blanc, ales, corona, espasa i escut, i que està representada per un nen o una nena.

 

Tan importants com els elements principal del ball són:

Bossers: responsables de portar les bosses de pirotècnia i subministrar-la als diables durant l’actuació. El nombre de bossers varia depenent de la quantitat de pirotècnia de cada actuació.

Farmaciola: persona responsable de les cures i portador dela farmaciola.

Aiguader: persona que reparteix aigua als diables.

VESTUARIS I ESTRIS

VESTITS

Material: compost de 50% cotó i 50 % lli. La passamaneria són vetes de colors diferents de cotó 100%. Les banyes i les cues són de pell de cabrit tenyides de colors diversos. Diseny: troben cinc models diferents de jaqueta entre els diables. El llucifer porta una jaqueta amb cua de frac i caputxa. La Diablessa és un diseny exclusiu. Pintats: amb serigrafia i s’han fet servir 33 planxes diferents.

 

VESTIT ARCÀNGEL (disseny exclusiu)

Material: bellut blanc 100% cotó. Pintura: les ales van serigrafiades amb pintura negra.

 

BOSSES (n’hi ha quinze peces)

Material: compost de 50% cotó i 50% lli. Pell de cabrit tenyda de colors, utilitzada com el cul extern de les bosses. Pintura: cada tapa porta una serigrafia diferent.

 

Complements:

  • Samarreta: 100% cotó de color negre. Cara anterior hi ha serigrafiat el logotip. A la part inferior de la cara posterior hi ha escrit “Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú”

  • Espardenyes: d’espart i vetes de color negre.

  • Mitjons: de cotó i color negre

  • Guants: de pell de color groc

 

CEPTROT LLUCIFER

Peça única que representa un cervell amb sis vares d’hacer inoxidable ubicades en forma de ventall que fa una llargada de 39 cm. L’alçada total és de 235 cm. Material: fibra de vidre. Mànec: fusta defaig, Longitud total 185 cm. Diàmetre central 35 mm. Pes aproximat: 7kg. Pintura: de base vermell fosc amb intervencions de l’artista en altres tonalitats de vermell i negre.

 

CEPTROT DIABLESSA

Peça única que representa una sípia amb dues vares d’hacer inoxidable que fan una llargada de 52 cm. L’alçada total és de 235 cm. Material: fibra de vidre. Mànec: fusta de faig. Longitud total a35 cm. Diàmetre central 35 mm. Pes aproximat: 7kg Pintura: de base vermell fosc amb intervencions de l’artista en altres tonalitats de vermell i negre

 

TOC DE TABAL

 

Els tabalers del Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú, que eren dos fa uns anys i actualmet son quatre, generalment encapçelen el grup. A la majoria d’actuacions obren pas entre la gent, i cree així un espai perquè tots els personatges puguin evolucionar amb el foc de les carretilles. Aquest fet fa que la presència dels tabalers sigui més destacada que en altres colles. Tan sols al correfoc, única actuació on la gent es barraja amb els diables, els tabalers es col·loquen entre els diables i la intendència amb la intenció de protegir les bosses plenes de pirotècnia.

Font: FOC EN DANSA de Ramon Vallverdú Albornà

PUNT DE DANSA

 

És característic del Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú que, quan tenen la carretilla encesa, fan un pas alternatiu d’espolsada frontal o mig lateral amb moll saltada de la cama de suport. És el punt que entre les colles del Penedès i camp de Tarragona es coneix com el salt de Vilanova. Musicalment el punt dura dues negres. A la primera es fa un salt sobre la cama de suport enrere. A la segona negra es fa molla sobre la cama de suport i es llança el peu llibre cap endavant fent una extensió del genoll. Es va alternant una cama i l’altra. Es fa un compàs binari. Aquest pas, tot i ser d’execució difícil, sobre tot quan es desplacen en cercavila, aconsegueix ser ballat amb força perfecció per la majoria de membres de la colla. Els diables fins i tot poden donar voltes sobre si mateixos tot fent el punt. Realment aconsegueixen un efecte molt vistós en les evolucions pels carrers, però sobretot en les enceses conjuntes, quan els diables, un cop encesos, s’escampen ballant en totes direccions. Es pot trobar en alguna referència bibliogràfica que el Llucifer no balla, sinó que tan sols avança caminant. Actualment això no és així. El Llucifer fa la mateixa dansa que els diables mentre fa brandar el ceptrot encès de carretilles. Aquest punt de dansa ha estat manllevat per algunes colles, sobretot per les que han recuperat el ball d’un temps encà, que l’utilitzen més que res en les enceses conjuntes. No obstant això, és la colla de Vilanova i la Geltrú la que fa el punt amb més precisió i la que aconseguix ballar-lo d’una manera més acurada.

Font: FOC EN DANSA de Ramon Vallverdú Albornà