AUTORS

Òscar Estruga i Andreu

Vilanova i la Geltrú - 1933

Òscar Estruga neix a Vilanova i la Geltrú l’any 1933, on es forma inicialment com a perit industrial. Durant la seva joventut, la passió pel dibuix i la pintura el porta a iniciar-se en el món artístic amb el pintor local Salvador Masana i Mercadé. Amb només 24 anys, exposa per primera vegada a Barcelona i, un any després, es trasllada a Madrid per continuar la seva formació a l’Escola d’Arts i Oficis i al Cercle de Belles Arts. Tot i residir a Madrid, la seva obra manté sempre una mirada profunda cap a Catalunya i especialment cap a la Mediterrània, territori de confluència cultural que inspira bona part de la seva producció. L’any 1964, després d’un viatge determinant a París, comença a interessar-se per l’escultura, disciplina que marcarà tota la seva trajectòria. El 1966 rep la prestigiosa beca de la Fundació Juan March, i a partir d’aquí realitza diverses escultures públiques, entre les quals destaquen el Monument a la Mecanització del Camp (Madrid, 1969) i la icònica Pasífae, avui convertida en un símbol de Vilanova i la Geltrú per la seva força i originalitat. Artista polifacètic, Estruga és també un excel·lent dibuixant i gravador, autor d’un gran nombre d’estampes i il·lustracions per a obres literàries com el Llibre dels Sonets (1966), el Llibre del Bon Amor i el Rubaiyat (1967), o l’Ègloga I de Garcilaso de la Vega (1978). A partir de la dècada dels seixanta, especialment després de la seva participació a l’Exposició Nacional d’Arts Plàstiques, la seva presència en exposicions esdevé constant, tant a l’Estat com a l’estranger. Participa en esdeveniments internacionals com les Biennals de São Paulo (1969 i 1974), així com en mostres a Bèlgica, Iugoslàvia o Grècia, consolidant-se com un dels escultors catalans més originals i una figura destacada de l’escultura espanyola del segle XX. L’univers creatiu d’Estruga recrea i transforma mons antics, especialment vinculats a la cultura grega i ciclàdica, reinterpretant mites clàssics amb una mirada personal, irònica i contemporània. Les seves obres també dialoguen amb cultures prehistòriques i precolombines, sempre a la recerca de l’essència formal i simbòlica de l’art. És l’autor dels vestits actuals del Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú, aportant-hi la seva força expressiva, el seu llenguatge escultòric i la seva visió mítica i mediterrània.

Òscar Estruga i Andreu

Vilanova i la Geltrú - 1933

L’obra eclèctica de Pep Duran Esteva es caracteritza per un conjunt d’interessos profundament vinculats amb l’escenari, el teatre i la representació artística. El seu treball es construeix a partir d’una juxtaposició intel·ligent d’espais i llenguatges procedents de l’arquitectura, l’escenografia, les arts visuals i les videoinstal·lacions, configurant un univers propi on l’objecte i la imatge dialoguen constantment. Duran ha rebut innombrables premis, entre els quals destaca el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya, que reconeix la seva llarga i destacada trajectòria com a escenògraf. La seva obra forma part de col·leccions d’art contemporani de gran rellevància, com les del MACBA, la Fundació La Caixa o la col·lecció Rafael Tous, entre moltes altres. Un dels eixos centrals de la seva trajectòria és la recuperació de la memòria, entesa com una eina per generar nous significats a partir de l’objecte artístic. Aquest plantejament beu de referents com el muntatge d’Eisenstein, l’objecte dadaista i el surrealisme, i es concreta en una obra que construeix superposicions de capes, falles i estrats. Tal com assenyalava el crític d’art Manuel Clot, el treball de Duran tendeix deliberadament a esborrar límits identificables, proposant una nova lectura de la imatge i del llenguatge. Pep Duran és un dels artistes que han contribuït a la renovació del vestuari del Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú, aportant-hi la seva mirada escènica, conceptual i profundament contemporània.

Joaquim Budesca Català

Vilanova i la Geltrú - 1930

Joaquim Budesca Català neix el 8 de novembre de 1930 a Vilanova i la Geltrú. Pintor d’arrel impressionista i de trajectòria profundament personal, Budesca centra la seva obra en la representació de la realitat que l’envolta: paisatges, marines i escenes quotidianes que recrea amb una intuïció poètica excepcional i una tècnica vibrant, plena de ritme i color. La seva primera aparició pública té lloc l’any 1967, a la Galeria Catafau de Vilanova i la Geltrú, en una mostra col·lectiva d’homenatge als artistes locals. El 1970 hi celebra la seva primera exposició individual, i només dos anys després presenta la seva obra a Barcelona, a la Galeria Signe. El 1973 s’inscriu a l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya, consolidant la seva presència en el panorama artístic català. A partir d’aquí, la seva obra obté un reconeixement creixent, tant dins com fora del país. L’any 1979 rep el prestigiós Premi “Lion d’Or” a la Première Biennale Mondiale des Métiers d’Art de Lió (França). A aquest guardó el seguiran altres distincions a Nantes, Ginebra, Grenoble, Royan, entre d’altres. El 1983 rep la Croix d’Or du Mérite et Dévouement Français, atorgada pels serveis excepcionals realitzats a la col·lectivitat humana. Amb el temps, la seva pinzellada inicialment impressionista evoluciona cap a un estil més elaborat, reflexiu i estructurat, resultat d’una recerca constant entorn de l’essència pictòrica i de la construcció rigorosa de la imatge. La seva obra ha estat exposada en nombrosos països, entre els quals França, Itàlia, Veneçuela, Suïssa, Gran Bretanya, Somàlia, Alemanya i Mèxic, consolidant-lo com un artista de projecció internacional. Joaquim Budesca és un dels creadors que han contribuït al vestuari del Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú, aportant-hi la seva sensibilitat cromàtica, la seva energia pictòrica i una mirada profundament arrelada al paisatge i a la llum mediterrània.

Armand Cardona Torrandell

Barcelona - 1928

Armand Cardona Torrandell neix el 30 de novembre de 1928 a Barcelona, i el 1933 la seva família s’estableix a Vilanova i la Geltrú, ciutat que marcarà profundament la seva trajectòria artística. El 1951 inicia el seu camí en el món de la pintura, envoltat per la llum i el paisatge del Mediterrani, que esdevindran elements essencials de la seva obra. Els seus primers treballs s’inscriuen dins la tendència naturalista del moment, però Cardona hi aporta una mirada pròpia: un naturalisme que combina superficialitat matèrica, abstracció i una recerca constant dels problemes físics de la llum i el color. Aquesta etapa evoluciona ràpidament cap a una obra més compromesa, marcada per la seva sensibilitat social. A mitjans dels anys cinquanta, Cardona entra en contacte amb persones desplaçades i marginades —captaires, gitanos, prostitutes— figures que es convertiran en protagonistes recurrents de la seva pintura a partir de 1956. La seva obra esdevé així un espai de denúncia, humanitat i profunditat psicològica. Una part destacada de la seva producció transcendeix la tela. L’any 1965 realitza l’escenografia de Ronda d’amor a Sinera, d’Espriu-Salvat, i el 1966 treballa en La bona persona de Sezuan, de Bertolt Brecht, demostrant la seva capacitat per integrar arts visuals, dramatúrgia i espai escènic. Per a la ciutat de Vilanova i la Geltrú, un dels seus treballs més emblemàtics és la confecció dels vestits del Ball de Diables, estrenats l’any 1980, que substituïen els dissenys d’Enric Cristòfol Ricart. Aquests vestits marquen un punt d’inflexió en la història del Ball, consolidant la tradició del vestuari d’autor i aportant-hi una força expressiva i simbòlica inconfusible. Armand Cardona Torrandell mor el 14 de gener de 1995 a l’Hospital Residència Sant Camil de Sant Pere de Ribes, deixant un llegat artístic profund, compromès i essencial per entendre la cultura visual del segle XX a Catalunya. És l’autor dels vestits del Ball de Diables estrenats el 1980, una obra clau en la identitat visual de la colla.

Enric Cristòfol Ricart i Nin

Vilanova i la Geltrú - 1893

Enric Cristòfol Ricart i Nin neix el 2 de novembre de 1893 a Vilanova i la Geltrú. El 1911 ingressa a l’Escola d’Art de Francesc d’Assís Galí a Barcelona, on comparteix formació amb artistes que esdevindrien figures cabdals de l’art català, com Joan Mirambell, Ramon Raventós i Joan Miró. L’any 1914 viatja a Florència, on entra en contacte amb el futurisme, influència que marcarà la seva sensibilitat artística. A partir de 1915, Ricart s’endinsa en el món del gravat i la xilografia, disciplines que dominarà amb mestria. Un any després comença també a pintar, ampliant el seu llenguatge visual. La seva primera exposició té lloc el 10 de gener de 1917 a la Galeria Dalmau de Barcelona, un dels espais més importants de l’avantguarda catalana. En aquest mateix període funda, juntament amb Joan Miró i Josep Llorens Artigas, l’Agrupació Courbet, un grup que reivindicava la renovació artística i el compromís amb les noves tendències europees. Durant els anys següents, Ricart fa llargues estades a París, on estudia a l’Académie de la Grande Chaumière, un centre de referència per als artistes d’avantguarda. Paral·lelament, visita museus i consolida una mirada artística profundament moderna. El 1925, de retorn a Vilanova, col·labora amb Mir, Cabanyes i Torrents en la decoració del Cafè del Foment, un projecte emblemàtic de la ciutat. Durant aquesta etapa pinta paisatges, natures mortes i retrats, i continua desenvolupant la seva obra gràfica. A partir de 1930, il·lustra llibres tan destacats com La vida es sueño, Àncores i estrelles o Anthony and Cleopatra, consolidant-se com un dels grans xilògrafs catalans del segle XX. El 1939, és cridat per Eugeni d’Ors per formar part de la comissió encarregada de reorganitzar l’Escola de Llotja, reconeixement que evidencia el seu prestigi en el món de l’art i de l’ensenyament. Ricart continua treballant i exposant fins a la seva mort, l’11 de març de 1960, deixant un llegat profund i essencial en la història de l’art català. És l’autor dels primers vestits del Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú (1947), iniciant la tradició del vestuari d’autor que ha esdevingut un dels trets més singulars i identitaris del Ball.