AUTORS

 

OSCAR ESTRUGA

VILANOVA I LA GELTRÚ 1933

PEP DURAN

VILANOVA I LA GELTRÚ 1955

Oscar Estruga neix a Vilanova i la Geltrú (Barcelona) el 1933, on es forma com a perit industrial. Durant la seva joventut, la passió pel dibuix i la pintura el porten a iniciar la seva formació artística amb el pintor local Salvador Masana i Mercadé.

Amb només 24 anys, exposa per primera vegada a Barcelona i un any després, decideix traslladar-se a Madrid, per continuar els seus estudis a l'Escola d'Arts i Oficis i al Cercle de Belles Arts. Tot i viure a Madrid, la seva obra sempre posarà la seva mirada a Catalunya i especialment a la Mediterrània, indret on múltiples cultures s'han anat apropant i assentant durant segles.

El 1964, després d’un interessant viatge a París, comença a interessar-se per l'escultura. Interès que queda patent a tota la seva obra pictòrica. El 1966 rep la prestigiosa beca de la Fundació Juan March i realitza diverses escultures urbanes com el Monument a la Mecanització del Camp, a la Ciutat Universitària de Madrid (1969) i la meravellosa Pasífae, que s'ha convertit, per la seva originalitat i bellesa, en una icona de la seva ciutat natal, Vilanova i la Geltrú.

Excel·lent dibuixant, també treballa el gravat i produeix gran quantitat d'estampes en diferents suports i amb diferents tècniques. Les seves il·lustracions acompanyen joies editorials com el Llibre dels Sonets (1966), el Llibre del Bon Amor i el Rubayat (1967), així com la Ègloga I de Garcilaso de la Vega (1978).

A la dècada dels seixanta, especialment després de la seva participació a l'Exposició Nacional d'Arts Plàstiques, les exposicions començaran a succeir-se, fins avui, amb gran assiduïtat, no només a Espanya sinó també a l'estranger. Caldria destacar les Biennals de Sao Paulo (1969 i 1974), Bèlgica, Iugoslàvia o Grècia, que el converteixen en un dels escultors catalans més originals i un referent de l'escultura espanyola del segle XX, vigent al segle XXI.

Estruga es un escultor que recrea i inventa mons antics, que fan referència a la cultura grega i la cultura ciclàdica, que pren prestats els seus mites, dels quals es burla o els sotmet a la seva original mirada. Podem trobar bous feliçment conduïts per dones o venus prehistòriques embolicades per un halo d'erotisme, que reinventa i adapta al present amb un estil que fa totalment seu. Els seus periples mitològics el porten, de vegades, molt lluny, a les cultures precolombines, buscant, incansable, l'essència de l'art i les seves formes essencials.

L’obra eclèctica de Pep Duran podria resumir-se en una sèrie d'interessos estretament vinculats amb l’escenari, el teatre i la representació artística. El seu treball és una intel·ligent juxtaposició d'una selecció d'espais de l'arquitectura, el teatre o les vídeo instal·lacions. Duran ha rebut innombrables premis, com el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya, en reconeixement a la seva llarga trajectòria com escenògraf. El seu treball està present en un bon nombre d'importants col·leccions d'art contemporani, incloses les del MACBA, la Fundació La Caixa i la col·lecció Rafael Tous, entre d'altres. En la seva trajectòria, cal destacar, en particular, la importància que concedeix a la recuperació de la memòria, associada a una recerca de nous significats en l'objecte d'art, un llegat que Pep Duran recull de la idea del muntatge d'Eisenstein, l'objecte Dada i surrealista , construint una superposició de falles i estrats que pretenen deliberadament, com bé assenyala el crític d'art Manuel Clot, esborrar límits identificables amb una nova interpretació de la imatge i el llenguatge.

JOAQUIM BUDESCA

CATALÀ

VILANOVA I LA GELTRÚ 1930

Neix el 8 de desembre de 1930 a Vilanova i la Geltrú. Impressionista de trajectòria personal, Budesca tracta en les seves pintures temes de la realitat que el rodeja: paisatges, marines… recreant-los amb una enorme intuïció poètica i tècnica pròpia exultant de ritme i color.

Va exposar la seva primera obra al públic l’any 1967, a la Galeria Catafau de la seva ciutat natal, en una mostra col·lectiva d’homenatge als artistes vilanovins. L’octubre de 1970 va arribar, en el mateix marc la primera exposició individual. Dos anys després va tenir la seva presentació a Barcelona, a la Galeria Signe, i l’any 1973 es va inscriure a l’Agrupació de Aquarel·listes de Catalunya. Aviat la seva obra pren gran reconeixement dins i fóra de les nostres fronteres i, l’any 1979, obté el premi “Lion d’Or” a la primera Biennale Modiale des Mètriers d’Art de Lyon (França). A aquesta seguiran altres recompenses a Nantes, Ginebra, Grenoble, Royam, etc., que van culminar a la Croix d’or du Merite et Devouement Français que li fou concedida l’any 1983 pels “serveis excepcionals realitzats a la col·lectivitat humana”. Avui, la seva primitiva pinzellada impressionista a quedat substituïda per una altra, més elaborada i cerebral, fruit de la seva tècnica construïda amb rigor a través d’una constant investigació entorn l’essencial. La seva obra ha estat exposada en països com: França, Itàlia, Veneçuela, Suïssa, Gran Bretanya, Somàlia, Alemanya, Mèxic, etc.

ARMAND CARDONA

TORRADELL

BARCELONA 1928

Neix el 30 de novembre de 1928 a Barcelona. El setembre de 1933 s’estableix a Vilanova i la Geltrú. És al 1951 quan Armand Cardona Torrandell s’inicia en el món de la pintura, envoltat pel mar Mediterrani de Vilanova. Cardona entra en el món de l’art seguint la tendència naturalista del moment. El seu naturalisme es caracteritza per la seva superficialitat i per l’abstracció, a la vegada que intenta captar els problemes físics de la llum i el color.

És un moment en el qual Cardona es comença a plantejar un seguit de problemes socials i entra en contacte amb persones desplaçades (captaires, gitanos, prostitutes…). Uns personatges que caracteritzaran la seva obra a partir del 1956. Una part important de la seva obra és la que va més enllà de la tela. En aquest sentit, l’any 1965 fa l’escenografia de Ronda d’amor a Sinera, d’Espriu-Salvat. L’any següent el seu treball es plasmarà en La bona persona de Sezuan, de B. Brecht. Però per a la gent de Vilanova un dels seu treballs més coneguts és la confecció dels vestits del Ball de Diables, que realitza l’any 1980 substituint els de Enric Cristòfol Ricart. Armand Cardona Torrandell va morir el 14 de gener de 1995 a l’Hospital Residència Sant Camil de Sant Pere de Ribes.

ENRIC CRISTÒFOL

RICART NIN

VILANOVA I LA GELTRÚ 1893

Neix el 2 de novembre de 1893 a Vilanova i la Geltrú. A començament d’octubre de l’any 1911, ingressa a l’Escola d’Art de Francesc d’Assís Galí de Barcelona. Tingué com a companys, entre d’altres, Joan Mirambell, Ramon Raventós, Joan Miró. Tres anys més tard realitza un viatge a Florència on l’influirà el corrent futurista de l’època. A partir de 1915 Cristòfol Ricart s’inicia en el món del gravat i la xilografia. Un any més tard comença a pintar. La seva primera exposició fou vista a la galeria Dalmau de Barcelona el 10 de gener de l’any 1917. És en aquest moment quan funda l’Agrupació Courbet amb els seus companys Joan Miró i Josep Llorens Artigas.

Els anys següents marxa a Paris on, a partir d’ara, farà llargues estades hivernals visitant museus i estudiant a l’acadèmia Grand Chaumière on predominaven artistes d’avantguarda. L’any 1925 a Vilanova, col·labora, juntament amb Mir, Cabanyes i Torrents, en la decoració del Cafè del Foment. Pinta paisatges, natures mortes i retrats. Cinc anys més tard il·lustrarà llibres com: La vida es sueño, Àncores i estrelles i Anthony and Cleopatra. L’any 1939 és cridat per Eugeni d’Ors per formar part de la comissió que reorganitzarà l’Escola de Llotja. Segueix amb el seu treball i exposicions fins al 1960. Ricart Nin mor l’11 de març de 1960.