top of page

HISTÒRIA BALL DE DIABLES

​Les primeres referències de què tenim constància a Vilanova i la Geltrú sobre diables daten de l’any 1710, on consta en la documentació de l’Obra d’aquell any el pagament de 14 sous per 4 coets per a la Mulassa i una grossa de xiquets per als diablots.

Un grup de quatre o cinc diables, anomenats indistintament Diablots, Diablons o Minyons, acompanyaven la Mulassa primitiva, un animal ferotge i ofensiu que encapçalava la processó llençant foc pels queixals.

Aquests diablots portaven una indumentària similar a la dels integrants del ball de diables actual, i duien unes forques a l’extrem de les quals col·locaven les carretilles que, un cop enceses, espantaven i feien córrer la gent.

1739 - Dibuix de la Mulassa primitiva. Llibre de Recanasió de terres

La presència conjunta de la Mulassa i els diablots era habitual en les celebracions vilanovines del segle XVIII i inicis del XIX. La Mulassa actuava com a peça central del seguici, mentre que els diablots en formaven l’escorta, reforçant el caràcter ofensiu i espectacular de l’entremès.

Sembla que aquests quatre diablots van acompanyar la Mulassa fins a l’any 1831. Dues anotacions recalquen la composició dels entremesos parroquials: els Gegants Grans, els Gegantons, la Mulassa Vella amb els seus quatre diables, la Mulassa Nova i el Drac.

El 17 de gener de 1831 es van lliurar 1 lliura, 17 sous i 6 diners “als de la mulassa vella, diablots, gegants grossos, drach y mulassa nova” i 1 lliura, 1 sou i 9 diners “als dels gegantons”.

Del mateix any són també les anotacions següents:

 

4 de juny de 1831: 2 lliures, 8 sous i 9 diners “als dels gegantons, gegans grossos, mulassas y diablots”.

5 d’agost de 1831: 2 lliures, 16 sous i 3 diners “als dels gegantons, molassas, diablots y gegants grossos”.

La primera ocasió en què apareixen els diables com a estructura de ball de diables la trobem per la Festa Major de Sant Antoni Abat de 1832.

1870 - Vestit de diable vilanoví

Aquestes anotacions confirmen que els diables formaven part dels entremesos parroquials juntament amb els Gegants, els Gegantons, les Mulasses i el Drac, configurant un seguici festiu ric i estructurat que ja tenia un pes destacat en la vida cultural de la vila.

A finals del segle XIX, el Ball de Diables va deixar de sortir a conseqüència de la davallada general que van patir tots els balls vilanovins.

No és fins al 5 d’agost de 1947 quan un grup d’amics i socis del Foment Vilanoví decideixen recuperar el Ball de Diables i la Mulassa, aquesta última desapareguda a l’inici de la Guerra Civil.

Es van confeccionar vestits nous, pintats per l’artista vilanoví Enric Cristòfol Ricart. També es va intentar recuperar el ball parlat, però no va ser possible: només se’n van trobar alguns versos satírics en un document molt malmès.

Josep Ramos i Roig, vilanoví i únic supervivent del ball de diables d’abans, va intentar recordar algun vers, però tots feien referència a esdeveniments antics i pujats de to. Finalment, es va decidir fer una representació centrada en temàtica satírica, que any rere any es renova explicant anècdotes i esdeveniments de la vila.

A la dècada dels seixanta, el Ball de Diables, com altres balls de la ciutat, va entrar en decadència i durant uns anys va deixar de sortir. No és fins al 1972 quan un altre grup de joves del Foment torna a recuperar el ball.

Els vestits del Ball de Diables estaven molt malmesos pel pas del temps, i és aleshores quan es decideix preservar-los pel seu valor artístic i confeccionar-ne uns de nous. Aquesta tasca fou encarregada a Armand Cardona Torrandell. Els nous vestits s’estrenaren l’any 1980.

L’any 1981, el Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú va participar en la 1a Trobada de Diables, celebrada el 24 de juny a l’Arboç, coincidint amb la diada festiva i reivindicativa de Sant Joan, el solstici d’estiu i l’anomenada “Festa Nacional dels Països Catalans”.

Com a antecedent, ja hi havia hagut una concentració de diables el 31 d’agost de 1976, en el marc de la Festa Major de Vilafranca del Penedès, amb la participació dels pocs balls existents aleshores a les comarques del Penedès i del Garraf: l’Arboç, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Ribes, Sant Quintí de Mediona i Vilafranca.

La trobada de 1981 va comptar, a més del ball de Vilanova i la Geltrú, amb la presència de 16 colles i balls de diables, que foren: l’Arboç, Moja, Spantus dels Monjos, el Pla del Penedès, Puigdàlber, Sant Sadurní d’Anoia, Sant Quintí de Mediona, Vila-rodona, el Vendrell, Sant Pere de Ribes, Sitges (3 colles), Reus i el Clot (Barcelona).

bottom of page